La caça, un cruel caprici de rics: El Vedat de Silla recapta 168.000€ dels caçadors malgrat la crisi

Com cada any, s'han adjudicat els 23 llocs de caça a la subhasta del vedat de Silla, al que seguiran Sueca i la resta[1].  Fa anys que el mateix caçador, que actua en nom d'una colla, s'adjudica el millor d'aquests llocs per quantitats astronòmiques (18.900€ aquest any).  El total recaptat, al moment i en efectiu, suma 168.000€ (s'ha d'afegir l'IVA, que segons les notícies, només és del 3%). 

Els vedats de caça es distribueixen per les terres de cultiu de l'arrós, fora de les àrees de reserva, i són els espais on el PRUG[2] del parc natural de l'Albufera de València autoritza 40 jornades de caça, de sol a sol, amb escopeta i amb gossos.  Els llocs són punts emboscats i estratègicament situats per a matar les aus aquàtiques que arriben durant la tardor.  Els intrèpids caçadors, hereus dels primers homínids que s'atreviren a alçar la mà contra altre animal, disparen les seues armes de repetició des d'aquestes talaies.  I, moltes vegades, encerten.

Queda clar que la caça no és un complement de la pobre economia rural.  Aquesta quantitat enorme de diners el situa en una pràctica suntuària, reservada per a la poca gent que es pot permetre gastar milers i milers d'euros en equips i drets exclusius.  Diners que circulen en efectiu per terres del pelotazo, on els bitllets de 500€ han trobat sa casa, i que a més, es graven amb una sorprenent taxa d'IVA (que no els porte a la ruïna).

Eixa terra és, ara, la de les retallades.  Ens diuen que no ens podem permetre la sanitat i la educació que teníem perquè ens havíem pensat que som gent rica i no ho som (al si del capitalisme, el més apte del sistemes, la sanitat i la educació no són drets universals sinó privilegis per a qui els pot pagar).  I, mentre ens parlen d'incentivar l'economia amb els nostres impostos, hi ha gent molt privilegiada que paga 20.000€ en efectiu per "diversió" i que ni tan  sols assumeix el 18% d'IVA (a falta de saber el que ha passat amb els impostos sobre la renda o sobre els beneficis que corresponen a aquests imports).  Fa de mal veure.

La caça tampoc és una forma de regulació dels ecosistemes.  Les organitzacions ecologistes denuncien que el sistema de vedats a l'Albufera, gestionats per societats que sumen milers de socis, suposa una pressió cinegètica inassumible.  Les aus es concentren a les poques zones humides que queden després de la collita de l'arrós, a tir dels llocs de caça, i la caça es converteix en una cosa semblant a pescar a dins d'un barril.  Els caçadors maten una quantitat enorme d'aus, d'espècies protegides amb massa freqüència, i durant el seu període de cria.

I, senzillament, és una pràctica a superar.  Les aus que viuen o passen per l'Albufera són més importants que les ganes de passar l'estona de gent que ha pagat una morterada pràcticament lliure d'impostos.  Matar un individu que es troba al punt de mira no pot ser una diversió.  Hem de donar un pas més enllà i deixar de veure el rifle per la culata, recolzada en el muscle d'humans com nosaltres.  Per l'altra banda està el canó, i apunta a éssers que, en el millor dels casos, moriran de forma ràpida a causa dels tirs.  Tenen dret a una vida en llibertat, i nosaltres tenim milions d'alternatives per a fer esport de veritat.

La caça és ostentació suntuària, agressió a la natura i matança d'individus que senten i pateixen.  És hora que aquells homínids que es començaven a alçar sobre dues cames que tremolaven, que els demanaven l'ajuda dels braços per a no caure, deixen pas a una autèntica civilització.

________________________________

[1] Levante-EMV, 10.10.2011. Las pujas por cazar en l´Albufera igualan las de 2010 pese a la crisis. http://www.levante-emv.com/comarcas/2011/10/10/pujas-cazar-lalbufera-igualan-2010/846902.html   

[2] Pla rector d'ús i gestió del parc de l'Albufera de València. http://www.docv.gva.es/datos/2004/11/24/pdf/doc/2004_11941.pdf

Plataforma Iniciativa Animalista.
info@iniciativaanimalist.cat
http://www.iniciativaanimalista.cat