Valenciana estima la població de senglars segons els animals caçats.
La Federació de caça veu amb grat que la seua afició siga més
necessària que mai. "El que vol el caçador, al cap i a la fi, és
practicar la seua afició, i n'hi ha molts de senglars".
La Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana prepara
una nova normativa que redueix els temps de veda per a la caça de
senglars i és més permisiva amb els mètodes de caça, com les esperes
nocturnes i la caça amb ganxos. Es tracta de sistemes que assetgen
els individus quan es protegeixen en la foscor o que amb els què els
empaiten amb gossos fins a punts d'emboscada.
Per a justificar el projecte, es parla d'un perillós augment de la
població d'aquests animals, una plaga de fauna salvatge segons la Unió
de Llauradors, que ha estat causant d'importants pèrdues en collites.
Es parla també de nombrosos accidents de trànsit i, fins i tot,
d'atacs a persones amb resultat de mort. No s'aporten dades
objectives i, com a referent s'utilitza, precisament, l'evolució del
nombre anual de senglars matats per l'activitat de caça (afirmen que
ha augmentat any rere any fins als 10.000 individus).
Aquesta demagògica campanya, llançada per a justificar la reforma de
la normativa en sentit favorable als interessos del negoci de la caça
i contra la protecció dels animals i la natura, no té cap base. Els
problemes del camp valencià no provenen dels danys per senglars i
conills, sinó de la supeditació històrica a la qual els distints
governs espanyols l'han relegada, respecte a les produccions d'altres
territoris peninsulars, al si de la Política Agrària Comuna, i
d'altres aspectes com la desincentivació generada per l'especulació
galopant dels temps de bombolla immobiliària.
Les invasions de espais urbans, de carreteres i altres zones
d'ocupació humana no representen un problema de les dimensions d'una
plaga. Els senglars, per exemple, han entrat per Collserola als
carrer de Barcelona i han arribat a menjar pa de la mà de les
persones. Aquestes "invasions" estan causades per la manipulació
humana dels seus hàbitats naturals i per la matança sistemàtica dels
seus depredadors naturals, com els llops. I la caça és la principal
responsable.
La solució d'aquest problema no està en la matança indiscriminada,
sinó en mecanismes de control de població com les esterilitzacions i
els trasllats o, en últim cas, en recursos com els programes
d'indemnitzacions per atacs a cultius. La caça no és la solució, és
una forma d'empitjorar més les coses perquè la presencia de persones
caçadores als espais naturals implica contaminació amb els vehicles,
deixalles i persones, vulneracions sistemàtiques i flagrants de les
vedes, matances per sobre dels límits legals o atacs constants a
espècies protegides. La caça no és un sistema de regulació de la
natura, és una bomba de rellotgeria que la destrueix.
És lamentable que les fonts de la Conselleria quantifiquen el problema
en relació amb els individus que el negoci de la caça mata cada any, i
que defensen que s'haja d'augmentar eixa xifra. Ara sabem que la
pesca intensiva portada a terme per immenses flotes de vaixells ha
portat al col·lapse els ecosistemes marins, i ho sabem, entre altres
fonts, a través de les amargues queixes de la indústria pesquera
perquè els caladors estan buits. Ho estan perquè aquesta indústria
els ha destruït, de la mateixa manera que passa amb la fauna quan les
batudes de caça són al bosc, matant a tort i a dret.
La justicació de tot plegat està en el negoci. La Conselleria clama
per la reconversió de l'aficionat de caça menor a la caça major, el
que significa més llicències i més beneficis per a aquest entramat
d'empreses d'armes i altres productes, de serveis turístics
especialitzats i d'explotació de vedats privats amb més de 2.200
batudes anuals de senglars que, amb la reforma, s'incrementaran. La
Federació de Caça, engranatge clau en la defensa d'aquests interessos
privats i que fins i tot es postula com un servei públic, pot ser que
arribe a demanar subvencions a la caça i l'acabe convertint en altre
gran negoci parasitari com els bous.
I aquests negocis no justifiquen la matança en la que es fonamenten.
Hi ha alternatives per a viure, per a protegir l'agricultura, per a
atraure el turisme, per a generar riquesa a les zones rurals i, per
suposat, per a conservar la natura. Hi ha alternatives, i no
consisteixen en massacrar milers i milers d'animals cada any.
